Urologia
La urologia és l’especialitat mèdic-quirúrgica que s’ocupa de l’estudi, diagnòstic i tractament de les patologies que afecten l’aparell urinari, glàndules suprarenals i retroperitoneals de l’home, així com l’aparell reproductor masculí.
Andrologia
L’andrologia és la part de la urologia encarregada de l’estudi, investigació i exploració de qualsevol aspecte relacionat amb la funció sexual i reproducció masculina.
Els principals problemes dels que s’encarrega l’andrologia són els trastorns d’erecció, altres trastorns sexuals de l’home i la infertilitat masculina.
Laparoscòpia
La laparoscòpia és una tècnica quirúrgica d’ús freqüent, que permet la visió de la cavitat pèlvica-abdominal amb l’ajuda d’una lent òptica. A través d’una fibra òptica, d’una banda es transmet la llum per il·luminar la cavitat, mentre que s’observen les imatges de l’interior amb una càmera connectada a la mateixa lent.
El mateix mètode permet intervencions quirúrgiques, de manera que també es considera un sistema de cirurgia d’invasió mínima l’objectiu és curar o corregir malalties.
Oncologia urològica
La urologia oncològica, oncologia urològica o urooncologia, és l’especialitat mèdica que estudia els tumors benignes i malignes, però amb especial atenció als malignes, això és, al càncer, centrada en l’aparell reproductor masculí i urinari en ambdós sexes.
Urologia pediàtrica o infantil
La urologia pediàtrica és aquella subespecialitat mèdica dedicada a estudiar les malalties del genital i urinari dels nens i nadons.
Urologia geriàtrica
La urologia geriàtrica és aquella subespecialitat mèdica dedicada a estudiar les malalties del sistema reproductor dels ancians.
Urologia geriàtrica
La urologia geriàtrica és aquella subespecialitat mèdica dedicada a estudiar les malalties del sistema reproductor dels ancians.
Urolitiasi
La urologia de la litiasi o urolitiasi és aquella subespecialitat (en alguns països s’utilitza millor el terme superespecialitat per referir-se a un apartat concret d’una especialitat) que s’encarrega de l’estudi, diagnòstic i tractament de les malalties que es manifesten amb formació de càlculs urinaris (pedres o concrecions).
Els càlculs poden formar-se en qualsevol punt de la via urinària, des de les cavitats del ronyó a la uretra, conformant el que s’ha anomenat “mal de pedra”. Les localitzacions més comunes són ronyó, urèter i bufeta.