El test prenatal no invasiu en sang o Test d’ADN fetal és la prova que consisteix a trobar cèl·lules del nadó a la sang de la mare mitjançant una analítica de sang. No té, per tant, cap risc d’avortament. Però de moment no substitueix les proves invasives (amniocentesi i biòpsia de còrion). El seu paper és el d’aportar més informació: detecta el risc d’alteracions dels cromosomes amb més precisió que l’analítica habitual, amb una capacitat d’encert del 99%.
Atès que el càlcul de risc habitual presenta una taxa de detecció del 95%, el Test d’ADN fetal (DNA Testing), aporta una capacitat extra de detecció amb el mínim error, només 1% enfront del 5%. A la llarga probablement aquest serà el test que es realitzarà habitualment.
Actualment, a Espanya, no està costejat per la Seguretat Social, i poques asseguradores mèdiques el cobreixen, sent el seu cost assumit per la pacient (aproximadament uns 500-800 euros). El seu gran avantatge és l’absència de risc.
Tant la biòpsia de còrion com l’amniocentesi són proves invasives que s’han d’oferir a la pacient en cas de detectar un risc alt en l’analítica del 1r trimestre. Realitzar una o altra depèn del centre mèdic, de la recomanació de l’especialista i en tot cas de l’elecció dels pares.
Test d’ADN fetal, o test no invasiu en sang, es pot realitzar sempre que els pares ho desitgin, assumint ells el cost en la majoria dels casos. És una bona opció en cas d’ansietat, i també en cas de riscos intermedis (és a dir, no prou alts com per a realitzar una prova invasiva però tampoc tan baix com per deixar-nos del tot tranquils). No pot substituir les proves invasives perquè, encara que passi poques vegades, pot fallar fins a l’1% dels casos.
I com sempre, la decisió última depèn dels futurs pares assessorats pel professional que els controla l’embaràs.
